Es va estrenar a la Nau Ivanow i al BarriBrossa el 2011. I a La Seca-Espai Brossa ha fet temporada de l´1 al 18 de novembre el 2012. Amb Pau Sastre, Andrea Portella i Jordi Sanosa.
Müller fa una revisió molt particular, minimalista, de la història universal; retalla increïbles paràgrafs de l’Alemanya que va viure. Els seus enunciats són fotos d'un àlbum familiar on apareixen el seu pare segrestat, la seva esposa suïcida i el seu propi càncer. Müller oposa al macrorrelat històric oficial una microhistòria o relat personal (carregada fins i tot de detalls crus de la seva vida íntima) i criticant —al mateix temps— a les ideologies repressores i a una societat europea llastimada per aquestes ideologies.
Ell creia en els postulats comunistes i en la RDA, però el fracàs del socialisme real representat per Stalin (que surt a l'obra) el porta a fer una crítica furibunda d'aquest. Encara que, l'alternativa capitalista, tampoc s'escapa de la seva mirada violenta i denuncia sense pal·liatius les mentides, els executius, els polítics, els empresaris, els centres comercials, el consum, la pobresa, la indigència, la covardia, que apareixen com els actes violents de cada dia que fereixen i maten l'home en la seva essència.
El text, és un revulsiu, un generador de cataclismes, un laboratori de la imaginació social. No s'assisteix a les seves obres (ni se les llegeix ) sense conseqüències. L'art, és una zona d'irresponsabilitat, un estat d'ingenuïtat maligna.
Els seus personatges tendeixen a convertir-se en pallassos metafòrics on l'autocrítica és permanent i la demolició de les il·lusions queda al servei d'una esperança el poder de la qual sobreviu a la destructiva i successiva caiguda de totes les màscares. El text per si mateix es converteix en una peça de teatre.
